Villaspeciosa in un click!

Progetto finanziato tramite la L.R. n. 261997

  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

Santu Pàrdimu

Sa festa de santu Pàrdimu dda faint s’ùrtimu domìnigu de austu, est sa de prus importu po is spitziosesus.
Sa festa incumentzàt su martis de su pani, candu is mulleris e is mamas de is obreris aprontànt su pani apariciau po is segadoris de s’àbiu. In passau is òminis, su mèrcuris a mengianu, andànt a Monti Mannu a truncai sa linna chi serbiat po fai su stabi de sa crèsia, po aprigai sa genti chi proiat o chi fiat basca meda.
Sa cenàbara is spitziosesus arriciant is segadoris e totus impari lompiant a sa crèsia cantendi e baddendi; avatu, su comitau e sa genti puru, poniant s’àbiu in pitzus de su stabi, trotoxendi arramixeddus de murta totu a ingìriu de is truncus.
A s’acabu de su traballu is obreris oferiant a totus is macarronis (dda narànt sa macarronada), in passau a is chi iant apariciau sa festa sceti, a pustis a is pipius puru e oindi’ a totus. Su domìnigu de sa festa, is stàtuas de santu Pàrdimu e santu Antiogu andànt a processioni e sa genti cantàt is gòcius de santu Pàrdimu, avatu fadiant sa missa cun sa prèdica in latinu e in sardu puru. De coranta annus a oi a su cumentzu e a s’acabu de sa processioni sonant sa campana de sa crèsia de santu Pàrdimu, imperendi duas perdas. Custu costumu est nàsciu gràtzias a duus spitziosesus e sighit fintzas a oi.

1  A s’acabu de is annus Cincuanta. Sa di’ de s’àbiu. Piciocus e piciocas acumpangiaus de su sonu de sa fisarmònica portant su pani e su binu de donai a is segadoris de linna e a sa genti chi andat a sa macarronada.
2  A s’acabu de is annus Cincuanta. Po sa sfilada de sa di’ de s’àbiu sa genti si firmat dònnia tanti a fai unu ballixeddu.
3  A s’acabu de is annus Cincuanta. Sa genti a sa sfilada de sa di’ de s’àbiu est acumpangiada a sonu de fisarmònica.
4  A su cumentzu de is annus Cincuanta. Sa di’ de s’àbiu is pipius portant is crobixeddas de pani e sa carradedda de binu.
5  A s’acabu de is annus Cincuanta. Is piciocas e is pipias papant is macarronis sa cenabara de s’àbiu.
6  A sa primu mitadi de is annus Cincuanta. Sa genti de bidda papat is macarronis sa di’ de s’àbiu.
7  A sa primu mitadi de is annus Cincuanta. Sa genti de bidda a s’àbiu.
8  1953. Processioni po santu Pàrdimu e santu Antiogu. Bieus sa banda musicali e su sonadori de launeddas.
9  A sa segundu mitadi de is annus Cincuanta. Processioni a sa bessida de sa crèsia de santu Pàrdimu.
10  1957. Processioni po santu Pàrdimu e santu Antiogu.
11  Processioni. Is cunfraris portant a coddu santu Pàrdimu e is obreris santu Antiogu. 
12  Processioni po santu Pàrdimu e santu Antiogu.
13  A sa segundu mitadi de is annus Cincuanta. Processioni po santu Pàrdimu e santu Antiogu. A sa processioni andànt puru su sonadori de fisarmònica e su sonadori de launeddas.
14  Missa in sa crèsia de santu Pàrdimu. Ainantis de sa crèsia bieus su stabi, ca serbiat po fai friscu a sa genti chi ascutàt sa missa in foras.
 

9876543214131211101